dijous, 7 de març de 2013

L'Espanya Industrial acull la segona edició del Japan Virtual Festival


El passat dissabte la Casa del Mig del parc de l’Espanya Industrial va acollir el Japan Virtual Festival, un esdeveniment sobre la cultura nipona. Durant tot el dia es van programar diverses activitats pels aficionats a la cultura japonesa en la vessant dels videojocs: un Trivial de Bola de Drac, tornejos de cartes i de videojocs, el tradicional karaoke... 
S’esperaven unes 1000 persones a l’esdeveniment, i encara que no han fet un recompte oficial, els organitzadors valoren molt positivament l’afluència de gent: “Quan falta un dia per que tingui lloc sempre t’agafa el baixón i penses que no sortirà bé, però la veritat es que estem molt contents” explica el Fran, un dels organitzadors. 
El Japan Virtual Festival és un acte sobretot dedicat als joves: “El perfil d’assistent és de 16 a 20 anys, aficionat a la cultura japonesa ja sigui perquè de petit era aficionat a veure anime o perquè ha descobert tot aquest món per Internet”, explica el David, també membre de l’organtizació. 









dijous, 10 de gener de 2013

La rumba com a teràpia


Bon rotllo i  frescor. Així és com es podria definir el grup musical La Màlaga Essència Rumbera.  La formació té més membres del que podria ser habitual en un grup de música: té 8 músics que contribueixen a fer la seva particular teràpia a base de rumba catalana. Després de dos anys fent ballar i aportant alegria a totes les seves “juergues rumberes”, van treure  el seu EP promocional, on feien un tribut a Peret, segons paraules d’un dels membres “ell és la Rumba. Ell la va portar arreu del món”.
Us recomano sincerament que doneu un cop d’ull (i d’orella) al seu myspace, on tindreu un tast gratuït del seu EP promocional i del seu primer videoclip.
Personalment, mai he sigut de rumba catalana, però he de reconèixer que m’agrada molt la seva música des de que el mes de juliol, em van regalar el seu EP en una entrevista.M’agrada per ser fresca, amena, fàcil de seguir  i per ser música de qualitat, sortint dels estàndards actuals del showbussiness.
No els hi perdeu la pista, prometen!

diumenge, 25 de novembre de 2012

Amanecer-parte 2, la decadència dels vampirs

AVÍS, AQUEST ARTICLE CONTÉ SPOILERS.

Ahir vaig decidir, no perquè volia, sino com a ritual, anar a veure l'última pel·lícula de la Saga Crepúsculo amb una amiga. Quan va començar la saga, fa quatre anys, estava fascinada per aquest món i com dicta bé l'edat del pavo, embadalirme amb els personatges masculins. Ja m'havia llegit els llibres i realment m'agradava.

 La passió aquesta va anar diluintse a mida que anaven sortint més pel·lícules, totes més enganxifoses que l'anterior. El culminar de tot aquest sucre, va ser la pel·lícula Eclipse.

Havent llegit l'últim llibre, sabia que el final de la saga és.... propiament dit, una estafa.

La pel·lícula se'm va fer curta, durava menys de dues hores, però tenia ganes de veure com ho feien acabar tot plegat i veure-li la cara a la Renesmee.

A la meva sorpresa, no em vaig entendrir veient la Renesmee com un bebè, sinó que vaig sentir grima. Van agafar un cos de bebè i li va construir una cara amb el photoshop i ordinador . Feia molta grima veure allò tant poc natural.

No hi ha un sol toc d'humor, que tant promet el llibre, entre el Jacob i la Rosalie.

Després ve l'escena final a la neu, només us la puc calificar de violència gratuïta. Sí, sense saber ben bé a què ve tot allò, et sotmergeixen en una escena de violència, on els caps surten com taps de suro. Si has llegit els llibres, et donen ganes de marxar del cinema corrents.

( si heu seguit llegint fins aquí,no us esguerraré més pel·lícula).


Simplement, us recomano que no hi aneu. Baixeu-vos la si realment la voleu veure, us estalviareu 9 euros.





divendres, 23 de novembre de 2012

El vot, declaració d'ideals o estrategia?

Opinió

Des de que tinc dret a vot, he mirat una mica amb atenció els anuncis electorals (alguns es feien molt pesats i repetitius, per la famosa llei electoral que tant denuncia Tv3).

 No em considero ninguna experta en política, i algú més enterat que jo es podria posar les mans al cap si llegeix algunes coses que diré. Però és un article d'opinió no?

En aquestes eleccions, però, li he posat molta més atenció i inclús, per feina, he anat a alguns mítings. He d'aclarar que no milito en ningún partit ni segurament revelaré la meva orientació política. 

M'he donat compte que en els mítings, els militants saben per què hi són, aplaudeixen amb fervor i criden el lema del seu candidat, creuen en el programa que els hi presenten davant dels ulls i escolten embadalits els discursos.

Parem un moment. Un míting està concebut per a convencer a no-militants de votar per una opció determinada i reenforçar els lligams amb els militants i simpatitzants no?

Però... què passa amb els no militants ni simpatitzants?

Què fan? "voto a aquest partit per que m'ha convençut el que diuen i el programa", o "els voto perque aquests altres no pugin al poder??" o sinó "coincideixo amb els ideals de X partit, però com que no es menjaràn una rosca, no els voto"

Fent referència a aquesta última afirmació, algú recorda quan C's era un partit nou, no va tenir lloc als debats ni quasi blocs electorals? Gràcies al vot de la gent, va obtenir 3 diputats al 2006 (el primer cop que es van presentar) i va igualar el nombre d'escons al Parlament el 2010. 

Últimament, em trobo amb coneguts que em  diuen "el voto perquè així conservaré la feina", i em pregunto, és una espècie de coacció? Si no els votes, perds la feina pel canvi de govern?

Crec que hauríem de fer una petita reflexió sobre tot el que suposa votar, si és una declaració d'afinitat amb el partit, o votar a qualsevol partit a pito pito perque el candidat et cau bé  i votar-ne un diferent a cada cita electoral? 











dilluns, 19 de novembre de 2012

Un recorregut pels 50 anys de "The Beatles" al barri de Sants


Aquesta és la meva primera recomanació i us vull parlar d’un acte que tindrà lloc el 20 de novembre de 2012 a les 19h, a la sala d’actes de  les cotxeres de Sants, a càrrec de Marc Rabaneda, llicenciat en Història i fanàtic de la banda de Liverpool.


Us recomano especialment que hi aneu ja que els Beatles m’han marcat molt i no només a mi, a generacions senceres. The Beatles és un grup que mai deixa d’agradar.  En aquesta conferència se seguiran els  50 anys d’un grup de música que va marcar un abans i un després a la música pop. Que caram, ells la van inventar!! Les seves cançons s’emmarquen en molts contextos i la beatlemania no entén de fronteres.

De fet, qui millor per parlar dels Beatles que un fanàtic? Així que, nostàlgics o curiosos, us recomano que hi assistiu, o al menys, jo sí que hi seré.


(article meu per "la cultura no val res") 


Avui fa just 50 anys que la banda de Liverpool va llançar el seu primer hit: "Love me Do"






dimarts, 13 de novembre de 2012

El 21 de novembre, estrena de Zak!

El dia 21 de novembre tindrà lloc l'estrena de Zak! el nou espectacle de la companyia de dansa  Iliacan, dirigida per Álvaro de la Peña. Zak! forma part del cicle Barris en Dansa, que uneix a tres barris de Barcelona (en aquest cas Sant Andreu, Gràcia i La Marina) o d'una ciutat catalana i a partir d'aquí, es crea un espectacle. Els ballarins no són professionals, són gent de tota mena, de totes les edats i de diverses procedències, amb més o menys experiència en el món de la dansa.

Els assajos van començar a principis del curs acadèmic (cap a setembre-octubre)de manera setmanal o dos cops a la setmana en cada un dels barris, depenent de la compatibilitat d'horaris dels ballarins i ballarines. El dia 21 de novembre a les 21h es farà la primera posada en escena de Zak! al Sant Andreu Teatre. A mitjans de juliol, Álvaro de la Peña explicava que el tema sorgeix sobre la marxa, depenent sempre de les aportacions dels ballarins.



"Zak! és allò que sorgeix de l'espai i el moviment. Es troba en l'energia del vent quan es mou entre els cossos. Zak! neix de la humanitat,és la nostra vitalitat,la vibració que ens uneix. Zak! és a tot arreu. Zak! comença al nostre interior,és l'origen de tot, són les nostres emocions, i tots som Zak! Uneix-te a Zak! Balla,riu, i comparteix, no et quedis enrere,envolta'ns, nodreix-te'n i ja ets un de nosaltres! Zak! és per a tothom: puja, vine, marxa i torna..."
 Cartell Promocional de Zak!





Actuacions:
21 de novembre 21h Sant Andreu Teatre (c/Neopàtria, 54)
25 de novembre a les 19h a La Fontana (c/Santa Rosa 1-7)
 1 i 2 de desembre a El Graner (c/Jane Addams 14-16)

dimarts, 6 de novembre de 2012

La 18a edició del Saló del Manga supera les expectatives a Montjuïc








Entre l’1 i el 4 de novembre ha tingut lloc la 18a edició del Saló del Manga a la Fira de Barcelona, a Montjuïc. És la primera edició en el seu nou emplaçament, que anteriorment tenia lloc a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. 

En aquest esdeveniment dedicat a la cultura japonesa hi ha hagut diverses activitats, tallers i exposicions, especialment de gastronomia japonesa, la temàtica d’aquest any, que ha comptat amb la presència de cuiners japonesos i de Ferran Adrià així com d’autors i dobladors catalans de sèries famoses de manga com Bola de Drac. També s’hi ha pogut trobar videojocs, anime, còmics, degustació de gastronomia japonesa, karaoke....


Els expositors afirmen estar molt contents amb les vendes i l’afluència de públic: “Les vendes han superat la nostra previsió, sempre en fem una molt superior a les nostres possibilitats però aquest any l’hem superat”, afirma Pere Vallespín, de Selecta Visión, companyia audiovisual especialitzada en animació japonesa. En l’edició de paper, Norma Editorial també afirma haver “fet molt bones vendes, per tal i com està l’economia actualment”, en paraules d’Albert Martí, comercial de l’editorial. 

Els amants de la cultura nipona podien fer també el ganxet tradicional, però en tres dimensions: l’amigurumi. “És una forma de fer ganxet a la japonesa, podem fer peces de menjar, com per exemple un préssec, en tres dimensions”, explica l’Alícia Rosselló, encarregada de l’estand dels amigurimi.