diumenge, 25 de novembre de 2012

Amanecer-parte 2, la decadència dels vampirs

AVÍS, AQUEST ARTICLE CONTÉ SPOILERS.

Ahir vaig decidir, no perquè volia, sino com a ritual, anar a veure l'última pel·lícula de la Saga Crepúsculo amb una amiga. Quan va començar la saga, fa quatre anys, estava fascinada per aquest món i com dicta bé l'edat del pavo, embadalirme amb els personatges masculins. Ja m'havia llegit els llibres i realment m'agradava.

 La passió aquesta va anar diluintse a mida que anaven sortint més pel·lícules, totes més enganxifoses que l'anterior. El culminar de tot aquest sucre, va ser la pel·lícula Eclipse.

Havent llegit l'últim llibre, sabia que el final de la saga és.... propiament dit, una estafa.

La pel·lícula se'm va fer curta, durava menys de dues hores, però tenia ganes de veure com ho feien acabar tot plegat i veure-li la cara a la Renesmee.

A la meva sorpresa, no em vaig entendrir veient la Renesmee com un bebè, sinó que vaig sentir grima. Van agafar un cos de bebè i li va construir una cara amb el photoshop i ordinador . Feia molta grima veure allò tant poc natural.

No hi ha un sol toc d'humor, que tant promet el llibre, entre el Jacob i la Rosalie.

Després ve l'escena final a la neu, només us la puc calificar de violència gratuïta. Sí, sense saber ben bé a què ve tot allò, et sotmergeixen en una escena de violència, on els caps surten com taps de suro. Si has llegit els llibres, et donen ganes de marxar del cinema corrents.

( si heu seguit llegint fins aquí,no us esguerraré més pel·lícula).


Simplement, us recomano que no hi aneu. Baixeu-vos la si realment la voleu veure, us estalviareu 9 euros.





divendres, 23 de novembre de 2012

El vot, declaració d'ideals o estrategia?

Opinió

Des de que tinc dret a vot, he mirat una mica amb atenció els anuncis electorals (alguns es feien molt pesats i repetitius, per la famosa llei electoral que tant denuncia Tv3).

 No em considero ninguna experta en política, i algú més enterat que jo es podria posar les mans al cap si llegeix algunes coses que diré. Però és un article d'opinió no?

En aquestes eleccions, però, li he posat molta més atenció i inclús, per feina, he anat a alguns mítings. He d'aclarar que no milito en ningún partit ni segurament revelaré la meva orientació política. 

M'he donat compte que en els mítings, els militants saben per què hi són, aplaudeixen amb fervor i criden el lema del seu candidat, creuen en el programa que els hi presenten davant dels ulls i escolten embadalits els discursos.

Parem un moment. Un míting està concebut per a convencer a no-militants de votar per una opció determinada i reenforçar els lligams amb els militants i simpatitzants no?

Però... què passa amb els no militants ni simpatitzants?

Què fan? "voto a aquest partit per que m'ha convençut el que diuen i el programa", o "els voto perque aquests altres no pugin al poder??" o sinó "coincideixo amb els ideals de X partit, però com que no es menjaràn una rosca, no els voto"

Fent referència a aquesta última afirmació, algú recorda quan C's era un partit nou, no va tenir lloc als debats ni quasi blocs electorals? Gràcies al vot de la gent, va obtenir 3 diputats al 2006 (el primer cop que es van presentar) i va igualar el nombre d'escons al Parlament el 2010. 

Últimament, em trobo amb coneguts que em  diuen "el voto perquè així conservaré la feina", i em pregunto, és una espècie de coacció? Si no els votes, perds la feina pel canvi de govern?

Crec que hauríem de fer una petita reflexió sobre tot el que suposa votar, si és una declaració d'afinitat amb el partit, o votar a qualsevol partit a pito pito perque el candidat et cau bé  i votar-ne un diferent a cada cita electoral? 











dilluns, 19 de novembre de 2012

Un recorregut pels 50 anys de "The Beatles" al barri de Sants


Aquesta és la meva primera recomanació i us vull parlar d’un acte que tindrà lloc el 20 de novembre de 2012 a les 19h, a la sala d’actes de  les cotxeres de Sants, a càrrec de Marc Rabaneda, llicenciat en Història i fanàtic de la banda de Liverpool.


Us recomano especialment que hi aneu ja que els Beatles m’han marcat molt i no només a mi, a generacions senceres. The Beatles és un grup que mai deixa d’agradar.  En aquesta conferència se seguiran els  50 anys d’un grup de música que va marcar un abans i un després a la música pop. Que caram, ells la van inventar!! Les seves cançons s’emmarquen en molts contextos i la beatlemania no entén de fronteres.

De fet, qui millor per parlar dels Beatles que un fanàtic? Així que, nostàlgics o curiosos, us recomano que hi assistiu, o al menys, jo sí que hi seré.


(article meu per "la cultura no val res") 


Avui fa just 50 anys que la banda de Liverpool va llançar el seu primer hit: "Love me Do"






dimarts, 13 de novembre de 2012

El 21 de novembre, estrena de Zak!

El dia 21 de novembre tindrà lloc l'estrena de Zak! el nou espectacle de la companyia de dansa  Iliacan, dirigida per Álvaro de la Peña. Zak! forma part del cicle Barris en Dansa, que uneix a tres barris de Barcelona (en aquest cas Sant Andreu, Gràcia i La Marina) o d'una ciutat catalana i a partir d'aquí, es crea un espectacle. Els ballarins no són professionals, són gent de tota mena, de totes les edats i de diverses procedències, amb més o menys experiència en el món de la dansa.

Els assajos van començar a principis del curs acadèmic (cap a setembre-octubre)de manera setmanal o dos cops a la setmana en cada un dels barris, depenent de la compatibilitat d'horaris dels ballarins i ballarines. El dia 21 de novembre a les 21h es farà la primera posada en escena de Zak! al Sant Andreu Teatre. A mitjans de juliol, Álvaro de la Peña explicava que el tema sorgeix sobre la marxa, depenent sempre de les aportacions dels ballarins.



"Zak! és allò que sorgeix de l'espai i el moviment. Es troba en l'energia del vent quan es mou entre els cossos. Zak! neix de la humanitat,és la nostra vitalitat,la vibració que ens uneix. Zak! és a tot arreu. Zak! comença al nostre interior,és l'origen de tot, són les nostres emocions, i tots som Zak! Uneix-te a Zak! Balla,riu, i comparteix, no et quedis enrere,envolta'ns, nodreix-te'n i ja ets un de nosaltres! Zak! és per a tothom: puja, vine, marxa i torna..."
 Cartell Promocional de Zak!





Actuacions:
21 de novembre 21h Sant Andreu Teatre (c/Neopàtria, 54)
25 de novembre a les 19h a La Fontana (c/Santa Rosa 1-7)
 1 i 2 de desembre a El Graner (c/Jane Addams 14-16)

dimarts, 6 de novembre de 2012

La 18a edició del Saló del Manga supera les expectatives a Montjuïc








Entre l’1 i el 4 de novembre ha tingut lloc la 18a edició del Saló del Manga a la Fira de Barcelona, a Montjuïc. És la primera edició en el seu nou emplaçament, que anteriorment tenia lloc a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. 

En aquest esdeveniment dedicat a la cultura japonesa hi ha hagut diverses activitats, tallers i exposicions, especialment de gastronomia japonesa, la temàtica d’aquest any, que ha comptat amb la presència de cuiners japonesos i de Ferran Adrià així com d’autors i dobladors catalans de sèries famoses de manga com Bola de Drac. També s’hi ha pogut trobar videojocs, anime, còmics, degustació de gastronomia japonesa, karaoke....


Els expositors afirmen estar molt contents amb les vendes i l’afluència de públic: “Les vendes han superat la nostra previsió, sempre en fem una molt superior a les nostres possibilitats però aquest any l’hem superat”, afirma Pere Vallespín, de Selecta Visión, companyia audiovisual especialitzada en animació japonesa. En l’edició de paper, Norma Editorial també afirma haver “fet molt bones vendes, per tal i com està l’economia actualment”, en paraules d’Albert Martí, comercial de l’editorial. 

Els amants de la cultura nipona podien fer també el ganxet tradicional, però en tres dimensions: l’amigurumi. “És una forma de fer ganxet a la japonesa, podem fer peces de menjar, com per exemple un préssec, en tres dimensions”, explica l’Alícia Rosselló, encarregada de l’estand dels amigurimi. 

Ja ha començat el nou curs de Bona Voluntat en acció







Bona Voluntat en Acció reprèn la seva activitat després de les vacances d’estiu. Aquesta és una entitat privada, sense ànim de lucre, que treballa al barri del Poble-sec, i que ofereix un servei d’acollida als veïns i veïnes que ho necessitin. Aquest programa d’acollida consisteix, des de fa quatre anys, en atendre a gent de tot el districte de Sants-Montjuïc però també de tota Barcelona, en el que dos dies a la setmana atenen a les persones que s’hi adrecen per valorar quins dels serveis que ofereix l’entitat podrien necessitar. Es fa una entrevista personalitzada on s’assessora i es dóna informació: “Ens demanen cursos de català, hi ha gent que demana advocats i alguns que pateixen situacions conflictives i ens demanen assessorament”, explica l’Ariadna, la treballadora social. L’entitat s’encarrega d’orientar-los cap a cursos i de fer un pla de treball per a millorar la situació en que es troben els usuaris. Així, donen suport per la reinserció laboral, reforç escolar o ajuda en la cerca de feina. 
El perfil de l’usuari que s’hi adreça és molt variat, hi ha edats molt variades així com nacionalitats. N’hi ha que són persones individuals que sol·liciten l’ajuda, tot i que sovint són també famílies que demanen suport alimentari, roba de segona mà... La majoria vénen derivades d’entitats públiques, perquè algun conegut els n’hi ha parlat o derivats dels serveis socials de l’ajuntament.



dimecres, 11 de juliol de 2012

La Màlaga: "Gravar amb Peret va ser una experiència molt maca"











Els rumbers de la Màlaga s’emmirallen amb Peret i prenen el nom de la plaça del barri de Sants que els va veure néixer com a grup: la plaça Màlaga, l'antiga plaça de l'església i actualment plaça Bonet i Muixí. Santsencs i amants de la rumba el que va sorgir com un joc ara els està portant a dalt de molts escenaris d’arreu de Catalunya, entre d’altres els de Sants durant la Festa Major. El 2011 els van considerar un dels set millors grups de rumba catalana de l’any i de les set millors cançons dues eren seves. Tot i que encara no han publicat el seu primer disc, en el que hi estan treballant, no paren de tocar i asseguren que, per ells, la rumba és terapèutica. 

Com va començar tot? 

Mao: Va començar aquí mateix, a la plaça Bonet i Muixí, popularment coneguda com plaça Màlaga. De fet, d'aquí ve el nom de la banda: vam començar un grup d'amics que quedàvem per tocar i d'aquí va venir un primer bolo, una proposta d'un amic, ens va veure gent i un bolo en va portar un altre i fins aquí. Estem gravant el primer disc, videoclips, un d'ells amb en Peret. Va començar com una conya i ens hem trobat que la cosa ha anat creixent, s'ha anat fent gran i de fet estem bastant sorpresos nosaltres mateixos de com estan les coses. 

Justament, us dieu com la plaça, quina relació teniu amb el barri? 

Víctor: Tots som del barri, vam trobar que era just per dir d'on venim i el que fem. 

Heu dit que va començar amb una conya. Com és això de començar per una conya? 

Mao: Tot comença amb un amic i jo mateix, de fet encara estic vinculat a un campament escolta del barri, el Mossèn Puig i Moliner. Va començar que quedàvem alguna tarda per tocar, un dia em va trucar l'Albert, el cantant del grup, que va decidir venir a veure com cantàvem i es va posar a cantar. I d'aquí a un altre dia li vam dir al Ferran, que és l'actual cajón, que es passés. El Ferran no havia tocat el cajón en la seva vida, en tenia un a casa seva d'un amic seu que se l'havia deixat, i allà va començar. Sense voler-ho, va anar funcionant, hem crescut també com a músics. 

Teniu algun disc a la venda? 

Albert: Estem pendents d'acabar el nostre primer disc, de moment només tenim un EP promocional amb tres cançons. I bé, van sortint els temes, procurem que siguin temes nostres. Intentem evitar fer versions, tot i que ens agrada. Estem a les expectatives d'acabar el disc, a veure si surt a finals d'any i a veure què tal. 

En el vostre EP promocional, dieu que és una Teràpia Rumbera, fins a quin punt la rumba pot ser terapèutica? 

Victor: Jo penso que és terapèutica per que és una música social, que d'alguna forma uneix a la gent. És alegria, fa que la gent que pot estar més deprimida o més tímida s'obri i s'expressi. 

Mao: La rumba catalana té això, és una música molt social, molt de carrer, és la seva essència. I nosaltres, a les nostres cançons, intentem ser un reflex de les circumstàncies que ens han passat a nosaltres, però que ens passen a tots i el nostre directe també pretén ser una teràpia on la gent vingui, s'evadeixi de tot, balli, i que s'ho passi bé. Som una banda bastant canyera en compàs i ritme i intentem transmetre-ho. 

Quan va ser el vostre primer concert? 

Albert: El nostre primer concert va ser a Cubelles, a una discoteca, el 2009. Però ja fèiem juergues rumberes als bars, sense endollar les guitarres ni micròfons. Era un ambient més social i més familiar. 

Hi ha una cançó al vostre EP que es diu Mestre Peret. Què és Peret per a vosaltres? 

Albert: Ell és la Rumba. Peret va ser qui va agafar la rumba catalana, la va vestir i la va passejar arreu del món. Peret és el màxim exponent de la rumba catalana. És un dels nostres referents, en tenim uns quants. Però el referent més gran i més decisiu és ell. 

Mao: Quan començàvem fèiem versions. I ens trobàvem que de deu cançons que cantàvem, set o vuit eren del Peret. I d'aquí era quasi obligat fer-li un homenatge. 

Albert: I vam fer una cançó, homenatge a ell, vam entrar en contacte amb ell, el vam trucar i li vam proposar de fer un videoclip. Ens va dir que sí, va ser molt agradable i molt amable. Gravar amb ell va ser una experiència molt bonica. 

Mao: Aquest videoclip el tenim a punt i tan bon punt acabem el disc, sortiran les dues coses juntes. 

Victor: S'ha de dir també, que el Peret es va portar molt bé amb nosaltres, ens va sorprendre per què ens va ensenyar a fer d'actor, a com moure’ns davant la càmera... Per nosaltres va ser una jornada molt maca. 

Teniu algun projecte per la Festa Major de Sants, a finals d'agost? 

Mao: Sí, toquem a Les Alternatives el dijous 23 d'agost a l'Espanya Industrial, qui vulgui venir, tastarà la nostra teràpia Rumbera. 

Victor: Farem unes juergues rumberes al carrer Comtes de Bell-Lloc i de tant en tant en fem unes quantes aquí a la plaça Màlaga (Bonet i Muixí). Si us animeu algun divendres o dissabte, ens podreu veure, tot el barri està convidat! Això sí, completament informal, qui vulgui venir amb els seus instruments es pot afegir. Que és estiu i ja fa bon temps! 








dissabte, 28 d’abril de 2012

El Poble Sec busca bastons




La Coordinadora d'Entitats del Poble Sec té en marxa la campanya solidària "Busquem bastons" dins del marc del programa d'Acompanyament a la gent gran. És una iniciativa que busca voluntaris que vulguin dedicar una hora i mitja a la setmana fent companyia a una persona gran del barri en risc d'aïllament, donant-li conversa, jugant a cartes, portant-la a passejar... "La idea és portar la companyia al propi domicili", explica la Mariona Mercader, una de les responsables de la campanya. També es fan trobades lúdiques on se celebren dies especials com la castanyada o Sant Jordi. "És bo que la gent gran conegui gent del barri en la mateixa situació", diu . 


No totes les persones usuàries d’aquest servei tenen el mateix nivell de dependència: hi ha gent que és autònoma però que la família no se'n pot ocupar entre setmana i necessiten algú que els faci companyia. L'Amadeu Quintana, president de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec remarca la importància que consideren que té que els habitants del districte de Sants-Montjuïc estiguin sensibilitzats amb la causa, i demana que, encara que no es pugui fer de voluntari per horaris, les ajudes econòmiques seran benvingudes i contribuiran a la campanya. Tot i això, entén que amb "la que està caient ara mateix econòmicament" és difícil que els veïns ajudin. 
L’Olvido és una de les usuàries d’aquest servei que es mostra satisfeta de poder-ne gaudir: "Parlem, fem un passeig... estic molt contenta”, diu. 






dijous, 5 d’abril de 2012

Dimitris Christoulas, una altra víctima de la crisi grega




Ahir al matí, tot Grècia, i tota Europa acabava de dinar sota una trista notícia , Dimitris Christoulas, un jubilat de 77 anys, casat i amb una filla, s'havia suïcidat a la plaça Syntagma d'Atenes, just davant del parlament del govern  grec, on el primer ministre és Lukas Papadimos un tecnòcrata arribat després de la dimissió de Yorgos Papandreou (PASOK) .
Segons Athens news, aquesta és la nota que va deixar Christoulas a l'arbre on es va pegar un tret al cap:

“El Gobierno de Tsolakoglou* ha aniquilado toda posibilidad de supervivencia para mí, que se basaba en una pensión muy digna que yo había pagado por mi cuenta sin ninguna ayuda del Estado durante 35 años. Y dado que mi avanzada edad no me permite reaccionar de otra forma (aunque si un compatriota griego cogiera un kalashnikov, yo le apoyaría), no veo otra solución que poner fin a mi vida de esta forma digna para no tener que terminar hurgando en los contenedores de basura para poder subsistir. Creo que los jóvenes sin futuro cogerán algún días las armas y colgarán a los traidores de este país en la plaza Syntagma, como los italianos hicieron con Mussolini en 1945″.



Així doncs, Christoulas es va trobar que, havent treballat tota la seva vida a una farmàcia, i havent cotitzat el temps suficient per a poder-se retirar tranquil·lament, s'ha trobat que només rebia un terç del que li pertocava, i aquesta suma li feia impossible mantenir el nivell de vida modest que portava. 

Alguns mitjans grecs han ignorat el fet de que Christoulas hagi decidit treure's la vida per que la falta de recursos li hagi tret les ganes de viure: És de sentit comú saber que ho ha fet per dignitat. Ha trascendit la frase de: "prefereixo morir abans que acabar els meus dies removent escombraries". 
La notícia segons la TV grega . 



*Nota: Tsolakoglou era el primer ministre grec durant la Segona Guerra Mundial, i col·laborava amb els nazis. 

dijous, 1 de març de 2012

Punt d'inflexió

Aquest blog es va crear doncs, amb la finalitat de ser avaluat per l'assignatura escriptura en premsa del primer curs de grau en Periodisme de la UAB.

Bé, d'aquesta entrada en avall trobareu les notícies que han estat avaluades i que tracten totes del districte de Sants-Montjuïc.

Tot i que el podria tancar, he decidit seguir publicant coses per el meu compte,però en tema lliure i potser no pas tant regularment, ja es veurà.


Laia IB

diumenge, 22 de gener de 2012

The Mamzelles: " no ens agrada només un estil de música en concret, hem fet com un patchwork"

The Mamzelles és un grup format per tres noies estudiants d’art dramàtic a l’Institut del Teatre i veïnes del barri d’Hostafrancs. Són la Paula Malia, la Bàrbara Mestanza i la Paula Ribó. Van quedar en segona posició als premis Sona 9 del 2011.  






Com us vau conèixer? 

Paula Ribó: Ens vam conèixer a una escola de teatre musical, “Eòlia”, la Paula i la Bàrbara es van conèixer abans, vam coincidir a una classe d’interpretació i vam haver de fer una escena de Txèjov, de les Tres Germanes, i vam sentir que treballàvem molt bé i que hi havia molta comunicació, molta química entre nosaltres. Des d’aleshores som molt amigues . 

Com va sorgir la idea muntar aquest grup ? 

Bàrbara Mestanza: No va sorgir la idea, en realitat aquesta idea no ha existit mai, (riu) però va ser que vam començar a fer el burro a una festa de l’Institut del Teatre, que és on estudiem ara. La Paula Ribó havia portat una cançó que havia fet ella, i nosaltres vam començar a posar-li cors, anàvem disfressades i això va fer gràcia, vam anar repetint-ho en altres festes fins que va arribar un moment que ens vam plantejar de si creàvem més cançons i si realment ens ho preníem seriosament que és el que vam fer després . 

Quan va ser el vostre primer concert? 

Paula Malia: El primer concert? Realment van haver-hi uns quants que no eren gens seriosos, perquè les tres anàvem bastant begudes, i era bastant caòtic. Crec que el primer de debò, el vam fer a Eòlia, va ser un concert molt xulu i molt familiar, només ens va venir a veure la gent que ens estimem molt, ara farà un any. 

Heu tocat mai al barri? 

Les tres: No, bé a prop, al Poble-sec sí que hi hem tocat. 

Perquè aquest nom? 

Bàrbara: Aquest nom ve d’una cançó de Georges Moustaki que es diu Mamzelle Gibson i que a mi i a la Paula Ribó ens agrada molt, jo a les xarxes socials em deia així i tampoc ho hem premeditat molt. Va sorgir, Mamzelles, Mamzelles... sonava bé, li vam posar el “The” que encara sonava millor . 

Quines influències o referents musicals teniu? 

Bàrbara: Moltes vegades ens han fet aquesta pregunta i no la sabem respondre perquè realment no sabem a què sonem, si ens assemblem a alguna cosa quan sonem. Els nostres referents en sí són molts: Tiger Lilys amb el seu rotllo tant de circ, tant destruït i alhora tant brillant; Bigot, Janis Joplin... 

Paula Malia: No és que la nostra música s’assembli a això, no es que puguis veure a Janis Joplin amb la nostra música, ojalá, es que ens agraden molts estils diferents, perquè no ens agrada només un estil de música en concret, hem fet com un "patchwork". 

Paula Ribó: Com que ens alimentem d’estils tan variats, després surten coses que no sabem ben bé què és, el que si que sabem és què ha de venir d’això. 

Bàrbara: Sabem d’on venim perquè sabem el que escoltem i el que ens ha fet néixer però no sabem si té alguna cosa a veure amb el que pots escoltar. 

Com us definiríeu? 

Paula Malia: Últimament hem trobat el terme i ens hi hem posat d’acord en que és una “vomitada” que són les coses que ens passen, que vivim i perquè és una cosa molt quotidiana el que expliquem, doncs dir-ho tal qual ho sentim sense adornar-ho massa i sense donar-hi masses voltes. És com ho sents, com ho plasmes. 

Paula Ribó: Música per vomitar. 

Bàrbara: També ens han dit que som Cabaret Pop. Però jo crec que és alguna cosa que s’ha d’escoltar i veure, més la gent que ens escolta que nosaltres, que tenim el cap fet un bombo. 

Amb això de vomitar voleu dir vomitar el que sentiu en aquell moment? 

Bàrbara: En aquell moment? Sí, si, evidentment. Nosaltres tenim experiències, com tothom, no? I realment el que volem fer amb The Mamzelles és donar-nos una oportunitat i als que ens estan veient de fer aquest exercici que no fem habitualment de vomitar tot el que hi ha dins. 

Paula Ribó: No necessàriament ha de ser una cosa desagradable simplement és dir les coses sense filtre i per això també hi ha un personatge, que son elles, que no tenen filtre i que ho vomiten tal qual ho senten. 

Vau participar als premis Sona 9 del 2011, com va ser l’experiència? 

Paula Malia: Va ser molt bèstia. Perquè clar, nosaltres acabàvem de començar el grup, i ens vam apuntar per casualitat i realment ha estat com una gran escola on hem après moltes coses perquè ens hem hagut de replantejar què volem fer, com volem sonar, i ens han donat molts mitjans per això. I realment, ha estat una plataforma per aprendre moltíssim. 

Heu participat a altres concursos? 

Les tres: No, de fet el grup va néixer just abans del Sona 9, feia just tres mesos. 

Bàrbara: Quan anàvem a fer el tercer concert, un dia estant a casa meva, vam veure que quedaven 15 dies per apuntar-nos hi ... I fins aquí. 

Mirant al futur, quins projectes teniu? 

Paula Malia: Al febrer ens tancarem a l’estudi a gravar el nostre primer cedé i si tot va bé sortirà a l’abril, esperem que sí. 

Bàrbara: Ho farem amb la discogràfica Discmedi, produït per Miqui Puig. I també fem concerts quasi cada setmana. Al febrer pararem una mica per les gravacions. De fet tenim una data molt pròxima i molt important . 

Paula Ribó: Sí, el dimarts 31 de gener toquem a la sala Luz de Gas de Barcelona i és una oportunitat perquè vingui molta gent perquè l’aforament és molt gran. Ho organitza Blaugrana Social Club per aconseguir diners per finançar una escola primària al Senegal i perquè mola bastant.



Luesmavega o la manera diferent de treballar el vidre



Luesmavega va sorgir  el 1991 fruit de l'amistat entre Xavier Vega, ceramista i Esther Luesma, llicenciada en Belles Arts.
La seva botiga està situada en una antiga esglèsia del Poble Espanyol. Treballen el vidre de forma artesanal, i s'hi poden trobar objectes de tot tipus: des de regals econòmics fins a complements.
Un dels objectes més curiosos de la botiga és un plat amb dotze clotets per als raïms d'any nou i els posagots "ens fan molta gràcia i des del principi que els fabriquem" afirma Xavier Vega .
En els últims anys s'han especialitzat en vaixella, concretament en els "plats arrugats", peces per a l'hosteleria d'alta gamma. El 2003 , un dissenyador que treballava a El Bulli va demanar a Luesmavega de produir la vaixella d'aquella temporada. La col·laboració amb el Bulli ha seguit  fins al seu tancament el 2011. arribant a produir un 30 % de la vaixella. També hi fan escultures, d'estil mediterrani.



divendres, 6 de gener de 2012

Patis Oberts, també al Nadal

L'iniciativa que es porta desde fa uns anys al districte de Sants-Montjuïc , Patis Oberts, s'amplia a les vacances de nadal.
Els patis d'alguns centres educatius acostumen a obrir durant els caps de setmana, així els nens i joves tenen un lloc on poder practicar algun esport sols o amb els amics. "venen i s'entretenen una estona" afirma en Tarik, ,monitor del pati de l'IES Joan Coromines.
"Això millora la convivencia en el barri "afirma en Zubir, ex-alumne de l'escola Joan Coromines, "hem muntat una lligueta de futbol entre nosaltres i així passem l'estona".


Els reis mags arriben al Poble Sec

El dia 4 de gener, un dia abans de que SS.MM els reis d'Orient arribessin a Barcelona, va arribar el seu patge al Poble Sec i les entitats i els veïns van organitzar una cavalcada amb carrosses i cotxes de cavalls per a donar-li la benvinguda. 
Ja fa deu anys que organitzen aquesta cavalcada i "els veïns es volquen amb l'iniciativa" afirma Hector Iburo , organitzador i membre del centre cívic del Poble Sec.
Núria Girona, coordinadora, explica que els temes tractats a les carrosses del seguici del patge són de temes diversos: "n'hi ha un que es una mina, d'on treuen el carbó pels nens que es porten malament" , riu. "I n'hi ha una altra que està ambientada en una Jaima", afirma. La cavalcada també va comptar amb l'ajuda de la colla dels diables del Poble Sec.
Els organitzadors també destaquen el volum de públic poblesequí que ha assistit a la cavalcada , ja que l'informació ha passat per tot el barri, d'entitat en entitat.