diumenge, 22 de gener de 2012

The Mamzelles: " no ens agrada només un estil de música en concret, hem fet com un patchwork"

The Mamzelles és un grup format per tres noies estudiants d’art dramàtic a l’Institut del Teatre i veïnes del barri d’Hostafrancs. Són la Paula Malia, la Bàrbara Mestanza i la Paula Ribó. Van quedar en segona posició als premis Sona 9 del 2011.  






Com us vau conèixer? 

Paula Ribó: Ens vam conèixer a una escola de teatre musical, “Eòlia”, la Paula i la Bàrbara es van conèixer abans, vam coincidir a una classe d’interpretació i vam haver de fer una escena de Txèjov, de les Tres Germanes, i vam sentir que treballàvem molt bé i que hi havia molta comunicació, molta química entre nosaltres. Des d’aleshores som molt amigues . 

Com va sorgir la idea muntar aquest grup ? 

Bàrbara Mestanza: No va sorgir la idea, en realitat aquesta idea no ha existit mai, (riu) però va ser que vam començar a fer el burro a una festa de l’Institut del Teatre, que és on estudiem ara. La Paula Ribó havia portat una cançó que havia fet ella, i nosaltres vam començar a posar-li cors, anàvem disfressades i això va fer gràcia, vam anar repetint-ho en altres festes fins que va arribar un moment que ens vam plantejar de si creàvem més cançons i si realment ens ho preníem seriosament que és el que vam fer després . 

Quan va ser el vostre primer concert? 

Paula Malia: El primer concert? Realment van haver-hi uns quants que no eren gens seriosos, perquè les tres anàvem bastant begudes, i era bastant caòtic. Crec que el primer de debò, el vam fer a Eòlia, va ser un concert molt xulu i molt familiar, només ens va venir a veure la gent que ens estimem molt, ara farà un any. 

Heu tocat mai al barri? 

Les tres: No, bé a prop, al Poble-sec sí que hi hem tocat. 

Perquè aquest nom? 

Bàrbara: Aquest nom ve d’una cançó de Georges Moustaki que es diu Mamzelle Gibson i que a mi i a la Paula Ribó ens agrada molt, jo a les xarxes socials em deia així i tampoc ho hem premeditat molt. Va sorgir, Mamzelles, Mamzelles... sonava bé, li vam posar el “The” que encara sonava millor . 

Quines influències o referents musicals teniu? 

Bàrbara: Moltes vegades ens han fet aquesta pregunta i no la sabem respondre perquè realment no sabem a què sonem, si ens assemblem a alguna cosa quan sonem. Els nostres referents en sí són molts: Tiger Lilys amb el seu rotllo tant de circ, tant destruït i alhora tant brillant; Bigot, Janis Joplin... 

Paula Malia: No és que la nostra música s’assembli a això, no es que puguis veure a Janis Joplin amb la nostra música, ojalá, es que ens agraden molts estils diferents, perquè no ens agrada només un estil de música en concret, hem fet com un "patchwork". 

Paula Ribó: Com que ens alimentem d’estils tan variats, després surten coses que no sabem ben bé què és, el que si que sabem és què ha de venir d’això. 

Bàrbara: Sabem d’on venim perquè sabem el que escoltem i el que ens ha fet néixer però no sabem si té alguna cosa a veure amb el que pots escoltar. 

Com us definiríeu? 

Paula Malia: Últimament hem trobat el terme i ens hi hem posat d’acord en que és una “vomitada” que són les coses que ens passen, que vivim i perquè és una cosa molt quotidiana el que expliquem, doncs dir-ho tal qual ho sentim sense adornar-ho massa i sense donar-hi masses voltes. És com ho sents, com ho plasmes. 

Paula Ribó: Música per vomitar. 

Bàrbara: També ens han dit que som Cabaret Pop. Però jo crec que és alguna cosa que s’ha d’escoltar i veure, més la gent que ens escolta que nosaltres, que tenim el cap fet un bombo. 

Amb això de vomitar voleu dir vomitar el que sentiu en aquell moment? 

Bàrbara: En aquell moment? Sí, si, evidentment. Nosaltres tenim experiències, com tothom, no? I realment el que volem fer amb The Mamzelles és donar-nos una oportunitat i als que ens estan veient de fer aquest exercici que no fem habitualment de vomitar tot el que hi ha dins. 

Paula Ribó: No necessàriament ha de ser una cosa desagradable simplement és dir les coses sense filtre i per això també hi ha un personatge, que son elles, que no tenen filtre i que ho vomiten tal qual ho senten. 

Vau participar als premis Sona 9 del 2011, com va ser l’experiència? 

Paula Malia: Va ser molt bèstia. Perquè clar, nosaltres acabàvem de començar el grup, i ens vam apuntar per casualitat i realment ha estat com una gran escola on hem après moltes coses perquè ens hem hagut de replantejar què volem fer, com volem sonar, i ens han donat molts mitjans per això. I realment, ha estat una plataforma per aprendre moltíssim. 

Heu participat a altres concursos? 

Les tres: No, de fet el grup va néixer just abans del Sona 9, feia just tres mesos. 

Bàrbara: Quan anàvem a fer el tercer concert, un dia estant a casa meva, vam veure que quedaven 15 dies per apuntar-nos hi ... I fins aquí. 

Mirant al futur, quins projectes teniu? 

Paula Malia: Al febrer ens tancarem a l’estudi a gravar el nostre primer cedé i si tot va bé sortirà a l’abril, esperem que sí. 

Bàrbara: Ho farem amb la discogràfica Discmedi, produït per Miqui Puig. I també fem concerts quasi cada setmana. Al febrer pararem una mica per les gravacions. De fet tenim una data molt pròxima i molt important . 

Paula Ribó: Sí, el dimarts 31 de gener toquem a la sala Luz de Gas de Barcelona i és una oportunitat perquè vingui molta gent perquè l’aforament és molt gran. Ho organitza Blaugrana Social Club per aconseguir diners per finançar una escola primària al Senegal i perquè mola bastant.



Cap comentari:

Publica un comentari